L’assetjament laboral és una de les malalties que més víctimes produeix cada any i una causa important del malestar social, el sofriment humà i de pèrdues econòmiques, en produir absentisme, baixes laborals, baix rendiment, poca o nul·la implicació amb l’empresa, errors freqüents, etc.
L’assetjament laboral ha existit en la societat al llarg de la seva la història. La “persecució o pressió excessiva a una persona per ser o tenir opinions diferents per part d’una altra més forta, o les coalicions de grups febles contra una persona forta”, són exemples d’això.
Avui dia fets com la destrucció de l’adversari o el domini total del fort sobre el feble, continuen produint-se i encara que són condemnables per la majoria, són accions que tendeixen a ocultar-se per a continuar exercint-se.
En la societat actual, l’assetjament laboral s’entén com “qualsevol manifestació de conducta abusiva, de naturalesa perversa emmascarada, l’objectiu de la qual és destruir a l’individu atemptant contra la seva personalitat, dignitat i integritat física i psicològica, posant en perill el seu ús i degradant el clima de treball”.
En l’assetjament laboral s’utilitzen accions com:
- Restringir la comunicació
- Limitar el contacte social
- Difamar o denigrar a la persona davant els seus companys
- Desprestigiar i desacreditar la seva capacitat professional o laboral
- Comprometre la seva salut a nivell d’efectes psicològics i psicosomàtics
Aquestes accions tenen conseqüències negatives en el “assetjat” (mata), que es manifesten en forma de “depressió reactiva” o de “estrès prolongat” que es produeixen per les sensacions d’amenaça continuada a perdre el treball, destruir la seva carrera professional, perdre la pròpia salut, el manteniment econòmic o la família…
Quan es pot considerar que hi ha un assetjament laboral?
Perquè sigui considerat assetjament laboral, ha de produir-se de manera sistemàtica i recurrent en un període de temps que com a mínim s’ha de prolongar durant 6 mesos i ha d’anar acompanyat de fets comprovats que afectin a a el “assetjat” (víctima) en el seu acompliment en el treball.
Què aporta l’Anàlisi Transaccional al diagnòstic de l’assetjament laboral?
En qualsevol de les modalitats de “Assetjament Laboral” són presents aspectes que poden ser analitzats amb instruments de l’anàlisi transaccional, com per exemple les conductes per les quals passa la persona assetjada, els rols que intervenen en l’assetjament o els jocs de poder, els vincles disfuncionals del qual i distorsionats deriven en relacions tortuoses i de greus conseqüències, tant per a la persona i l’organització.
L’Anàlisi Transaccional facilita claus poderoses per a analitzar els “predictors i conseqüències” de l’Assetjament Laboral, i ajudar les organitzacions a diagnosticar-lo i prevenir-lo. Ofereix una sèrie d’eines molt útils orientades a donar suport i acompanyament en el procés de restabliment de l’equilibri psicològic-emocional i d’enfortiment de les capacitats de la persona assetjada, així com dels recursos de l’organització per a poder gestionar i afrontar aquest tipus de situacions.
L’assetjament laboral té repercussions negatives en les organitzacions en les quals es produeix i en les seves xarxes socials. Per això és “clau conscienciar i formar” a tots els components de l’organització en la “Prevenció de l’assetjament laboral”.