Els Jocs Psicològics
(Resum del col·loqui/debat realitzat per Joan Perayre a l’Institut de Formació Maricel de Sitges el 20/10/2016)
Els Jocs Psicològics es defineixen com:
“Sèries de transaccions ulteriors, superficialment racionals, que progressen cap a un previsible i ben definit” (Eric Berne)
“Sèrie de transaccions amb trampa inconscient pels participants”.
Per transaccions hem d’entendre la comunicació explícita, verbal, entre dues o mes persones i mes concretament entre Estats de la Personalitat d’aquestes persones; aquesta comunicació ve reforçada per un conjunt d’aspectes complementaris com són: to de la veu, gestos, postura corporal i expressions facials, ras i curt allò que anomenem comunicació no verbal.
Entre la comunicació verbal, que anomenarem des d’ara Transaccions, i la comunicació no verbal hi ha d’haver coherència, és a dir les paraules han de ser complementades per la resta d’elements de la comunicació no verbal; quan això succeeix estan alineats el que sentim, pensem, diem i fem; contràriament al que seria la incoherència comunicativa que implicaria que allò sentit i/o pensat no es correspon amb el que diem i/o fem, o també el que diem no es correspon amb els nostres actes.
En el cas de la definició inicial indiquem que les Transaccions són ulteriors atès que el que es diu verbalment no està alineat amb la intenció de la comunicació, per tant podem considerar que s’amaga la intencionalitat última de la comunicació que s’està duent a terme; intencionalitat que no es vol exterioritzar per evitar rebutjos de l’interlocutor, manipulant-lo a fer allò que de forma voluntària no faria. Aquesta manipulació es concreta en: suborns, mentides, pors, amenaces, no fetes de manera explícita sinó amb major o menor opacitat.
Es contemplen, doncs, dos tipus de missatge, un obert a nivell social i un altre amagat a nivell psicològic aquest últim és entre l’estat de la personalitat Pare a Nen o Nen a Pare, mentre que el missatge social, obert, estaria, en la majoria dels casos, entre l’estat de la personalitat Adult dels participants.
Allò que comporten els Jocs Psicològics quan es realitzen de forma continuada, encara que en la majoria dels casos de forma no conscient són: deshonestedat amb un mateix i els altres, conflictes repetitius i no resolts, situacions dramàtiques per que els “actors” van canviant de paper al llarg del temps. Aquesta última situació queda ben reflectida en el Triangle Dramàtic elaborat per Stephen Karpman i que desenvoluparem posteriorment.
Per que es donin les condicions per participar en un Joc Psicològic un dels participants ha de tenir una “debilitat” que ha de ser coneguda o intuïda per l’iniciador del Joc. Dins d’aquestes debilitats es poden considerar: falta d’informació, ingenuïtat, patologia, una forta energia en l’Estat de la Personalitat que respon etc.
Cas de no existir cap d’aquestes debilitats la resposta serà feta, majoritàriament, des del nivell social és a dir de l’Estat Adult i per tant desqualificant el missatge ocult adreçat a un altre Estat de la Personalitat, no iniciant-se cap tipus de Joc.
Aquesta Transacció ve definida per la Formula de Berne:
Esquer + Debilitat ——-à Resposta ——-à Canvi ——-à Benefici Final
En l’Esquer hi ha la part oculta del missatge de l’Emissor. Existeix alguna Desqualificació, és a dir un mecanisme mental pel qual s’ignora part de la realitat d’un mateix, d’altri o del món exterior, la rellevància, la possibilitat en general o la capacitat ròpia o d’altri per resoldre-ho.
La Debilitat és el punt feble del Receptor. Implica, així mateix, una Desqualificació.
La Resposta del Receptor intenta satisfer la seva necessitat. En el Canvi és de nou l’Emissor qui varia el seu Estat de la Personalitat la qual cosa implica també un canvi en l’Estat de la Personalitat del Receptor amb un major o menor grau de sorpresa.
Finalment el Benefici Final és l’emoció que senten cada un dels participants, emoció no natural també dita Rebuscada; aquest conjunt d’emocions donen com a conseqüència l’aparició de Cupons: conjunt d’emocions Rebuscades que amb el pas del temps es canvien per conductes que queden justificades per certes quantitats d’energia emocional.
Aquestes energies emocionals no s’acumularien si es compartiren en el moment oportú i de forma explicita. Les Emocions Rebuscades són emocions apreses durant la infantesa i que estaven acceptades en l’entorn familiar substituint a les emocions naturals; amb les Emocions Rebuscades es busca compartir-les amb els altres “jugadors” per que entrin en els seus circuits interns NoOK: Agressiu i Pseudoafectiu; essent entre d’altres: Compadir, Agredir, Mimar, Adular, Rebaixar, Espantar, Admirar, Menystenir, Ignorar, témer, etc.
Aquesta formula es repeteix en tots els Jocs Psicològics que esdevenen comportaments autodestructius o heterodestructius. En el llibre d’Eric Berne “Juegos en que participamos” estan detallats els que inicialment va identificar, un total de 86, tenint tots ells com a denominador comú que apareixen els rols de “Perseguidor”, “Salvador” i “Víctima” i que Stephen Karpman va diagramar en el seu Triangle Dramàtic on van movent-se d’un a altre rol en funció del desenvolupament de les Transaccions. Aquests rols han estat apresos en la infantesa interactuant en l’entorn familiar mes proper.
El “Perseguidor” manipula amb el temor. Dona Carícies agressives al necessitar que li tinguin por i així amaga la seva pròpia inseguretat. Estats de la Personalitat Pare Crític i Nen Rebel en la seva vessant negativa. Posició Existencial (com em veig respecte a altri i com veig als altres respecte a mi mateix): Jo OK, tu No OK.
El “Salvador” manipula amb el suborn. Dona Carícies de llàstima, necessita que el/la necessitin. El seu Estat de la Personalitat serà Pare Protector vessant negativa i la Posició Existencial: Jo OK, tu No OK.
La “Víctima” necessita que la persegueixin o salvin per que se sent culpable. El seu Estat de la Personalitat serà Nen Submís o Rebel vessant negativa i la seva Posició Existencial serà Jo No OK, tu OK (Víctima neuròtica), Jo OK, tu No OK (Perseguidor disfressat de Víctima) i Jo No OK, tu No OK (Nihilista). Veiem un exemple:
- El fill no vol tenir ordenada la seva habitació (Nen Rebel -; Falsa Víctima)
- El pare el renya i força a que ho arregli sense molt èxit (Pare Crític -; Perseguidor)
- El pare no aguanta mes i es queixa de l’actitud del fill (Nen Submís -; Víctima)
- El fill se sent culpable i llàstima pel seu pare i li diu que estigui tranquil per que no es trobi malament; que no ho farà mes. (Pare Protector -; Salvador)
Aquestes formes d’actuació apreses poden comportar, de manera mes o menys estesa segons la duresa i repetició dels Jocs, situacions neuròtiques i caracteropaties como poden ser en el rol de “Víctima” neurosis d’Ansietat o Fòbiques, així com caracteropatia de tipus Depressiva. En la posició de “Perseguidor” majoritàriament podríem concretar-ho en caracteropaties Narcisista o Paranoide, mentre que el” Salvador” podria estar englobat en una caracteropatia de tipus Histriònic.
Per deixar de “Perseguir” cal utilitzar el Pare Protector +, encara que també pot ser vàlid l’Adult o el Nen Natural. Es busca invitar a la “Víctima” a sentir i expressar la seva emoció autèntica. En la Posició Jo No OK, tu OK podria ser l’enuig i en la Posició Jo OK, tu No OK podria ser afecte o tristesa.
Per deixar de “Salvar”el millor Estat de la Personalitat a utilitzar és el Nen Lliure demanant el que necessita i no donant a altri allò que no ens demana.
Per sortir del rol de “Víctima” el millor Estat és l’Adult, atès que tota !Víctima” no pensa i no utilitza el seu potencial; l’Adult li permet enfrontar-se als “Perseguidors” i agrair i rebutjar els “Salvadors”. Una tècnica adequada consisteix en utilitzar la segona persona del verb parlant del “Perseguidor” o “Salvador” no parlant d’ell mateix.
En tota comunicació interpersonal, la base de l’Anàlisi Transaccional, comporta un intercanvi de bens que són: compartir Temps, Afecte, Reconeixement, Informació útil i Intercanvi de Bens Materials. Aquest intercanvi busca programar el temps disponible per donar resposta a les “fams” que Eric Berne esmentà, es a dir:
- Fam d’estímuls
- Fam de reconeixement
- Fam d’estructuració del temps
- Fam de posició existencial
- Fam de sensacions, incidents
- Fam de sexe
- Fam de lideratge
L’Estructuració del Temps contemplada en l’Anàlisi Transaccional permet assolir un compromís emocional creixent en funció de la proximitat interpersonal que hi hagi. Havent-hi 6 formes de fer-ho, essent de menys a mes implicació emocional:
- Aïllament
- Rituals
- Activitat
- Passatemps
- Jocs Psicològics
- Intimitat
Els Jocs Psicològics són la segona forma de compromís emocional potent impedint a la vegada arribar a la Intimitat, que seria la forma mes plena de compromís emocional personal; per què es produeixen?, la resposta és: per evitar la Intimitat que genera por de ser vist sense cap cuirassa davant de les altres persones compartint emocions, sensacions i pensaments de forma oberta, confiant plenament l’un amb l’altre.
Aquest compromís emocional, que implica la Intimitat, busca assolir Carícies (estímuls socials) Incondicionals sense motivacions ocultes ni treure profits de l’altre persona. Aquesta Intimitat plena activa mecanismes emotius molt profunds: fa augmentar l’autoestima, la capacitat per donar i rebre afecte, el desig de viure i la superació dels valors materials com únic element important.
Si aquesta possibilitat de desenvolupar la Intimitat es veu frenada per situacions viscudes i apreses en el entorn personals els primers anys de la vida la necessitat emocional es deriva en els Jocs Psicològics, una forma substitutiva de les autèntiques Emocions, però que porten associades insatisfaccions i sofriments per la impossibilitat d’arribar a compartir Reconeixement i Afecte essent substituïdes per una sèrie de pseudoavantatges:
- Biològica
- Existencial
- Emocional
- Argumental
- Psicològica Interna
- Psicològica Externa
- Social Interna
- Social Externa
1.Biològica: En els Jocs Psicològics es generen Carícies inadequades que satisfan, en part, la “fam” d’Estímuls a l’estar “prohibida” la cerca de Carícies adequades.
2.Existencial: És una forma de confirmar la Posició Existencial (com em veig respecte als altres i com em perceben els altres respecte sí mateixos) adoptada durant els primers anys de vida en l’entorn familiar.
3.Emocional: Mantenen i repeteixen periòdicament les Emocions “rebuscades” de la infantesa, aquelles que eren acceptades en l’entorn familiar i que substituïen a alguna o vàries de les Emocions autèntiques (Por, Tristesa, Enuig, Alegria, Afecte). Es una manera de sentir-se viu, si bé limitadament.
4.Argumental: L’Argument de Vida és el conjunt de missatges parentals, verbals i no verbals, que comporten un “programa” que determina la nostra forma d’actuar confirmant-se mitjançant els Jocs Psicològics
5.Psicològica Interna: L’energia i tensió que generen els diàlegs interns negatius P – N (agressius i pseudoafectius) requereixen esser descarregats mitjançant transaccions expressió de sentiments/emocions. Així els diàlegs agressiu sotmesos i pseudoafectiu planyívol implica u
na sensació interna de culpabilitat que implica buscar ser agredit en la posició de “Víctima”. Si els diàlegs comporten que es generi molta ràbia, cas dels diàlegs agressius combatius o adolescents, es busca generar una “brega” externa que es concretarà en la posició de “Perseguidor” i per tant disminuirà la tensió interna.
6.Psicològica Externa: La realització de Jocs Psicològics busca evitar, com deia Berne, de manera fòbica la Intimitat temuda, i també no assolir objectius d’acord amb el potencial personal; evitant ser responsables de les nostres decisions, no sabent gaudir.
7.Social Interna: om
plen un espai de temps mentre es “juguen” (fam d’Estructuració del Temps)
8. Social Externa: Abans o després dels Jocs es pot seguir seguir estructurant el temps mitjançant els Passatemps.
En resum els Jocs mantenen als seus integrants parcialment satisfets o acostumadament infeliços, generant en qui els juga una “seguretat” contra les seves idees irracionals i petits o grans temors.
Quan els Jocs Psicològics s’aturen de cop i volta, es a dir deixant de programar el temps i trobar Carícies de la forma apresa, deixa al “jugador” “penjat” comportant situacions que poden arribar a la desesperació, depressió, psicosis, homicidis i fins i tot possibilitat de suïcidi. Una
de les formes de eliminar aquests possibles resultats es canviant les pseudoavantatges indicades per avantatges reals que implicarà rebutjar Emocions Rebuscades substituint-les per emocions naturals; situar-se en una Posició Existencial realista; identificar i eliminar els missatges parentals interioritzats i els “Drivers” o “Conductors”; substituir els diàlegs interns negatius per diàlegs inte
rns positius: Assertius i Emocionals. Totes aquestes tècniques han de treballar-se, a la vegada, amb l’entorn mes proper de la persona “jugadora” per evitar la “Simbiosi” que pot generar un Joc Psicològic entre el seus participants, aquesta Simbiosi és la complementació psicològica interna d’un dels participants amb la part psicològica interna de l’altre o altres sense que cap en tingui consciencia.
En resum podem identificar que s’està immers en Jocs Psicològics sí després d’interaccionar amb una altra persona/es tothom queda amb una sensació negativa que fa preguntar-se:
- Per què em segueix passant a mi
- Per què ha tornat a passar una altra vegada
- Penso que ella/ell era diferent dels altres, però………………
Sitges, 20 d’octubre 2016