Les carícies
Ser estimulat i reconegut constitueix unes de les necessitats primordials de les persones per aconseguir una bona autoestima i automotivació. Des que el nen o la nena neix té necessitat de ser estimulat per créixer i desenvolupar-se. Aquestes “carícies” de supervivència s’obtenen en els primers mesos de vida gràcies a la relació profunda que s’estableix amb la mare.
Definició Carícies: “Estímuls socials dirigits d’un ésser viu a un altre que reconeix l’existència d’aquest”.
Durant el desenvolupament de les persones, la necessitat de carícies físiques se substitueix per la necessitat de reconeixement, que se satisfà amb carícies simbòliques, per exemple, un compliment. L’intercanvi de carícies (reconeixement) és una de les activitats humanes que més influeixen en el benestar personal i laboral.
Les carícies poden ser positives o negatives. La necessitat de carícies o reconeixement és tan gran, que la persona que no les rebi de forma normal se les enginyarà per aconseguir-les, utilitzant fins i tot mitjans no adequats (conflictes, baix rendiment, conductes inadequades, etc.). Eric Berne deia que “Un fred retret és millor que res”.
Classificació de les carícies:
- Incondicionals, reconeixement per tot el que la persona és.
- Condicionals, reconeixement pels comportaments de la persona.
- Positives, potencien l’autoestima.
- Negatives, desvaloritzen la persona.
- Físiques, verbals, gestuals.
Conèixer i entendre la teoria de les carícies és clau per entendre la naturalesa de les relacions humanes i la motivació personal, així com per comprendre moltes de les situacions interpersonals i com resoldre-les.